Síntesi i conclusions de la PAC 2.3

Els a-map són representacions gràfiques d’argumentacions que permeten l’accés ràpid a la informació presentada i, a la vegada, potencien la possibilitat de presentar arguments i contraarguments amb fonamentació i clarividència. Aquest fet els fa especialment indicats per a debats escrits, especialment en entorns virtuals on la participació és extensa i no simultània.
La representació de les argumentacions pròpies mitjançant a–maps o altres sistemes (Belvedere, Convince Me,...) obliga a la fonamentació de les opinions d’un mateix i facilita l’apreciació de les coincidències o contraposicions amb les premisses i conclusions d’altres. Aquest fet fa que sigui una eina molt útil per a copsar argumentacions compartides i també valorar els fils argumentals, ja que permet apreciar-ne els canvis o reforços que s’hi han produït. És, per tant, una eina interessant per a motivar i pautar el debat, convertint-lo en un autèntic entorn d’aprenentatge compartit. A part, incrementa la competència argumentativa dels estudiants, capacitació que els afavorirà en la resolució de problemes i en la estructuració de les pròpies idees i creences.

Reflexions finals de l’activitat 2.1.

Aquesta activitat, a part de suposar-me una important reflexió entorn l’aprenentatge significatiu, m’ha fet pensar que la tecnologia té molta potencialitat educativa. Això, que ja sabia i que pot semblar una evidència, crec que se’ns ha fet especialment evident en observar la tasca realitzada en la PAC 1.
Promoure l’aprenentatge significatiu és un objectiu destacat i perseguit per tots els docents. Tanmateix, les vies per assolir-lo són sovint confuses i ens cabem perdent per les branques, sense que els arbres ens deixin veure el bosc. La tecnologia, en aquest cas, ha estat una evidència per materialitzar aquest tipus d’aprenentatge i suggerir-nos tota una important reflexió metacognitiva.
El fet d’argumentar, tant important per transmetre com per sonsolidar coneixements, ens força a ordenar idees, extreure conclusions, justificar hipòtesis, resoldre problemes i contradiccions... Plasmar tot això amb la riquesa que ens ofereix el programa Cmap-Tools és un privilegi. Un privilegi que ens ha permès materialitzar dos moments cognitius, la comparació dels quals ens ha fet evidents evolucions que, ben sovint, ens passen desapercebues com a aparenents (i també com a docents...).
Crec que ens hem de felicitat tots plegats per aquest aprenentatge significatiu (al consultor per mediar-lo i als companys per ser-ne participants actius). Vull destacar d’aquest procés d’E-A quatre característiques altament enriquidores i, sovint, difícils d’aconseguir:

• Motivador i compromès. Demanava a l’alumne implicació activa i voluntat de canvi i revisió.
• Cooperatiu, ja que han pres un paper destacat les aportacions dels companys i la guia del consultor en aquest procés constructiu.
• Contextualitzat perquè la reflexió metacognitiva ha estat duta a terme, no únicament en el marc de coneixements propis de l’assignatura, sinó sobre material tant proper com són els nostres propis coneixements.
• Metacognitiu, pel fet, com ja he remarcat, de comportar una profunda reflexió entorn els propis processos de coneixement i aprenentatge.

Qüestions de desenvolupament breu revisades.

Després de la PAC1 i de la lectura del segon mòdul:
JONASSEN, D. (2003): “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista”
Vaig tornar a revisar les respostes de l’avaluació inicial i vaig fer unes anotacions informals plasmant les reflexions respecte com les reformularia.
Les comparteixo amb vosaltres!

En color blau hi ha la resposta antiga.
En verd, el comentari actual.


¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

El coneixement tecnològic i científic influeix de manera molt significativa en la societat que els alberga. Cada societat té el seu corpus de coneixements, les seves teories i la seva pròpia tecnologia. Tanmateix, crec que el “progrés” en aquests no ha de perquè garantir el “progrés” en una societat. Entendre que una societat “progressa” (amb tota la connotació positiva i de millora d’aquest concepte) crec que és molt relatiu i, per tant, em resulta una afirmació molt agosarada. Per aquest motiu, em limitaré a afirmar que els canvis tecnològics i científics influeixen, modelen i transformen la societat en la qual tenen lloc.
Crec que hi ha una estreta relació entre CTS, però no vull dir que una fa progressar l’altra perquè crec que això es caure en el determinisme científic. Crec en una retrolaimentació mútua i recíproca.


¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

No crec que la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies sigui garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies. Darrere de la ciència i dels seus coneixements tampoc no hi ha neutralitat ideològica perquè sorgeix d’individus membres d’una societat i d’una determinada ideologia. Podríem dir que la ideologia està implícita en tot allò que fem com a éssers gregaris (membres d’un determinat grup social) que som.

Continuo no creien en la neutralitat ideològica. Al mòdul segon (el de David Jonassen), es diu que “segons Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte. Sabem moltes coses, però mai no podem tenir la certesa de saber-les. Aquesta incertesa només pot modificar-se amb els esforços per saber més sobre el món”. Aquesta inquietud de per conèixer és el motor de la ciència. La frase m’ha encantat i l’adapto al coneixment científic dient que mai tindrem la certesa de que sigui “científic” és a dir, del tot “neutral” ideològicament.

Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

Crec que aquesta afirmació és, o hauria de ser, evident. La tecnologia és el conjunt de mecanismes, habilitats... que emprem en els nostres processos quotidians per a produir objectes i/o per adaptar el medi que ens envolta a les nostres necessitats, mirant de cobrir-les. Per tant, quan realitzem activitats d’educació apliquem tecnologia i hem de reflexionar sobre quina tecnologia apliquem per tal que reflecteixi, el més fidelment possible, la realitat quotidiana de la societat per a la qual volem educar. Actualment i sempre. Tanmateix, en l’actualitat, l’evolució tecnològica és molt més vertiginosa. Motiu de més per fer aquesta reflexió.

Continuo pensant el mateix, potser encara amb més força i amb més arguments per defensar-ho. És a dir, amb major compromís i càrrega cognitiva.

¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

Suposo que les causes són moltes i molt diverses. Per tant, és impossible aprofundir-ho en una resposta breu. Però jo resumiria aquestes causes en el fenomen de la globalització. La fàcil circulació i contacte d’informació, individus, tecnologia, coneixements, ideologies... Els horitzons del món actual són molt més amplis del que ho havien estat mai i això, a nivell social, comporta una nova manera de fer més dinàmica i mutant.

Partiria de la mateixa hipòtesi, però crec que podria donar més riquesa als meus arguments, en altres paraules, els elements del model de l’argumentació de Toulmin, si es donés el cas, foren més i més complerts.

Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa

Si tecnologia és, com he dit, els mecanismes i les habilitats que emprem en els nostres processos quotidians per a produir objectes i/o per adaptar el medi que ens envolta a les nostres necessitats, mirant de cobrir-les, he de dir que:

Tecnologia educativa són aquelles habilitats i mecanismes que emprem per cobrir la nostra necessitat d’aprendre i la nostra voluntat d’educar.
Els seu objecte d’estudi serà, per tant, aquests mecanismes i habilitats que hom utilitza en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Aquí si que veig que l’he pifiada! Diria que l’objecte d’estudi no és tant la TE en si mateixa com les avantatges i prestacions que ens pot comportar (per dir-ho d’una manera breu, senzilla i ràpida...)

Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement.

Transmetre un coneixement crec que és un procés de caire més informatiu. Explicar el teorema de Pitàgores (per exemple).
Construir un coneixement crec que és un procés de caire més elaborat i pràctic que requereix major implicació de les dues parts (qui aprèn i qui ensenya). Construir un coneixement podríem dir que requereix d’un “pla estratègic”, amb les conseqüents tècniques per a aprendre i ensenyar. Podria ser un exemple, relacionant-ho amb l’anterior, aplicar el teorema de Pitàgores a situacions teòrico-pràctiques, en la quotidianitat i el context propoer. I fer-ho de manera sistemàtica i intencionada per tal d’anar fent l’aprenent progressivament més autònom en aquesta habilitat.

Crec que ara mateix no em donaria per satisfeta amb aquests exemples. Potser recorreria al que he fet servir a la PAC 2.1. (si el consultor em dóna el vist-i-plau a la PAC ja us el penjaré al blog, ok?)

Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Podem relacionar aquesta afirmació amb la resposta anterior. Ja que crec que per a poder construir coneixements, és a dir, per a donar sentit, significativitat i funcionalitat a una idea, cal cercar referents en la quotidianitat i en el dia a dia, o sigui, el nostre context proper. El nostre context és allò que nosaltres coneixem i anem investigant i, per tant, és allò que pretenem fer conèixer i descobrir, per tal que els sigui accessible, a aquells qui eduquem.

No estic gens en desacrod amb el que vaig respondre a principi del semestre. Tot i aicó, després de llegir el mòdul de Jonassen, aquesta resposta em sembla extremadament pobra. Suposa que ara tindria molt més a dir-hi.


Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 8
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 5
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 5
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 2
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 2
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 7
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 5
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 7

(voldria afegir moltes matitzacions....)


Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?

Per ara, el meu grau de compromís amb el mapa conceptual que acabo d’exposar és molt alt. El defensaria on calgués perquè en el moment present és la idea que tinc com a més correcta.
Tanmateix, estic convençuda que aquest mapa pot canviar. De fet, aprendre és reconstruir conceptes i relacions entre aquest, oi?

Més que mai estic convençuda d’aquest canvi! Ara, a més, sé que es diu canvi conceptual! Tal com el terme de “compromís conceptual” donaria un sentit més profund a la pregunta i per tant implicaria un tipus diferent de resposta.

Mapa conceptual de la PAC1

PAC 1.3

Us afegeixo un fragment de l'activitat PAC 1.3. en el qual parlo de les sensacions que m'ha provocat fer el mapa de conceptes que ens va encomanar el consultor i que havia d'adjuntar-se en aquest aparta de la PAC. Potser algú se sentirà identificat en les meves paraules...

"La configuració d’aquest mapa de conceptes requereix un important esforç de síntesi i de resum. Aquest requeriment deixa, en l’agent que intenta configurar el mapa, cert regust d’insatisfacció per manca d’informació plasmada. Crear el mapa va generant inquietuds, conclusions, idees, suggerències, dubtes,... De fet són tantes les reflexions que provoquen les dues lectures, tantes la relació que hi ha entre elles i tantes les que se suggereixen al lector que, cada revisió que es fa del mapa de conceptes, pot arribar a suposar una nova reestructuració d’aquest.Aquesta peculiaritat la interpreto com una prova tangible de la complexitat del tema. Com més reflexiones entorn els conceptes extrets de les lectures més t’adones que els conceptes es relacionen i interaccionen constantment, fent una mena de teixit de lligams que no tindria mai fi. Les relacions que sorgeixen contínuament en la realització (i relectura) d’aquest mapa constaten les teories del “teixit sense costures”, ja que, realment, seria molt difícil definir una costura en l’immens teixit de “fletxes” que es poden representar intentant reflectir les relacions existents."

Després de la PAC1

Després de la PAC 1 crec que tots ens podem sentir molt orgullosos de la feina feta. No ha estat poca, ni fàcil... ha requerit un esforç que ara ens ofereix la seva gratificació. Crec que les reflexions sorgides entorn de CTS han estat molt enriquidores.
A nivell més funcional estic molt satisfeta d'haver pres contacte amb el programa Cmap_Tools. Crec que ens ha estat molt útil i que pot servir-nos moltes vegades al llarg de la nostra pràctica professional.
Anem a respondre les pregunes breus novament:
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 2
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 8
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 8
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 2
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 1
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 10
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 3
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 10

Compromís amb els coneixements previs

Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?

Per ara, el meu grau de compromís amb el mapa conceptual que acabo d’exposar és molt alt. El defensaria on calgués perquè en el moment present és la idea que tinc com a més correcta.
Tanmateix, estic convençuda que aquest mapa pot canviar. De fet, aprendre és reconstruir conceptes i relacions entre aquest, oi?