Després de la PAC1 i de la lectura del segon mòdul:
JONASSEN, D. (2003): “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista”
Vaig tornar a revisar les respostes de l’avaluació inicial i vaig fer unes anotacions informals plasmant les reflexions respecte com les reformularia.
Les comparteixo amb vosaltres!
En color blau hi ha la resposta antiga.
En verd, el comentari actual.
¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
El coneixement tecnològic i científic influeix de manera molt significativa en la societat que els alberga. Cada societat té el seu corpus de coneixements, les seves teories i la seva pròpia tecnologia. Tanmateix, crec que el “progrés” en aquests no ha de perquè garantir el “progrés” en una societat. Entendre que una societat “progressa” (amb tota la connotació positiva i de millora d’aquest concepte) crec que és molt relatiu i, per tant, em resulta una afirmació molt agosarada. Per aquest motiu, em limitaré a afirmar que els canvis tecnològics i científics influeixen, modelen i transformen la societat en la qual tenen lloc.
Crec que hi ha una estreta relació entre CTS, però no vull dir que una fa progressar l’altra perquè crec que això es caure en el determinisme científic. Crec en una retrolaimentació mútua i recíproca.
¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
No crec que la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies sigui garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies. Darrere de la ciència i dels seus coneixements tampoc no hi ha neutralitat ideològica perquè sorgeix d’individus membres d’una societat i d’una determinada ideologia. Podríem dir que la ideologia està implícita en tot allò que fem com a éssers gregaris (membres d’un determinat grup social) que som.
Continuo no creien en la neutralitat ideològica. Al mòdul segon (el de David Jonassen), es diu que “segons Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte. Sabem moltes coses, però mai no podem tenir la certesa de saber-les. Aquesta incertesa només pot modificar-se amb els esforços per saber més sobre el món”. Aquesta inquietud de per conèixer és el motor de la ciència. La frase m’ha encantat i l’adapto al coneixment científic dient que mai tindrem la certesa de que sigui “científic” és a dir, del tot “neutral” ideològicament.
Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.
Crec que aquesta afirmació és, o hauria de ser, evident. La tecnologia és el conjunt de mecanismes, habilitats... que emprem en els nostres processos quotidians per a produir objectes i/o per adaptar el medi que ens envolta a les nostres necessitats, mirant de cobrir-les. Per tant, quan realitzem activitats d’educació apliquem tecnologia i hem de reflexionar sobre quina tecnologia apliquem per tal que reflecteixi, el més fidelment possible, la realitat quotidiana de la societat per a la qual volem educar. Actualment i sempre. Tanmateix, en l’actualitat, l’evolució tecnològica és molt més vertiginosa. Motiu de més per fer aquesta reflexió.
Continuo pensant el mateix, potser encara amb més força i amb més arguments per defensar-ho. És a dir, amb major compromís i càrrega cognitiva.
¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
Suposo que les causes són moltes i molt diverses. Per tant, és impossible aprofundir-ho en una resposta breu. Però jo resumiria aquestes causes en el fenomen de la globalització. La fàcil circulació i contacte d’informació, individus, tecnologia, coneixements, ideologies... Els horitzons del món actual són molt més amplis del que ho havien estat mai i això, a nivell social, comporta una nova manera de fer més dinàmica i mutant.
Partiria de la mateixa hipòtesi, però crec que podria donar més riquesa als meus arguments, en altres paraules, els elements del model de l’argumentació de Toulmin, si es donés el cas, foren més i més complerts.
Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa
Si tecnologia és, com he dit, els mecanismes i les habilitats que emprem en els nostres processos quotidians per a produir objectes i/o per adaptar el medi que ens envolta a les nostres necessitats, mirant de cobrir-les, he de dir que:
Tecnologia educativa són aquelles habilitats i mecanismes que emprem per cobrir la nostra necessitat d’aprendre i la nostra voluntat d’educar.
Els seu objecte d’estudi serà, per tant, aquests mecanismes i habilitats que hom utilitza en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
Aquí si que veig que l’he pifiada! Diria que l’objecte d’estudi no és tant la TE en si mateixa com les avantatges i prestacions que ens pot comportar (per dir-ho d’una manera breu, senzilla i ràpida...)
Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement.
Transmetre un coneixement crec que és un procés de caire més informatiu. Explicar el teorema de Pitàgores (per exemple).
Construir un coneixement crec que és un procés de caire més elaborat i pràctic que requereix major implicació de les dues parts (qui aprèn i qui ensenya). Construir un coneixement podríem dir que requereix d’un “pla estratègic”, amb les conseqüents tècniques per a aprendre i ensenyar. Podria ser un exemple, relacionant-ho amb l’anterior, aplicar el teorema de Pitàgores a situacions teòrico-pràctiques, en la quotidianitat i el context propoer. I fer-ho de manera sistemàtica i intencionada per tal d’anar fent l’aprenent progressivament més autònom en aquesta habilitat.
Crec que ara mateix no em donaria per satisfeta amb aquests exemples. Potser recorreria al que he fet servir a la PAC 2.1. (si el consultor em dóna el vist-i-plau a la PAC ja us el penjaré al blog, ok?)
Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".
Podem relacionar aquesta afirmació amb la resposta anterior. Ja que crec que per a poder construir coneixements, és a dir, per a donar sentit, significativitat i funcionalitat a una idea, cal cercar referents en la quotidianitat i en el dia a dia, o sigui, el nostre context proper. El nostre context és allò que nosaltres coneixem i anem investigant i, per tant, és allò que pretenem fer conèixer i descobrir, per tal que els sigui accessible, a aquells qui eduquem.
No estic gens en desacrod amb el que vaig respondre a principi del semestre. Tot i aicó, després de llegir el mòdul de Jonassen, aquesta resposta em sembla extremadament pobra. Suposa que ara tindria molt més a dir-hi.
Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 8
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 5
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 5
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 2
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 2
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 7
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 5
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 7
(voldria afegir moltes matitzacions....)
Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?
Per ara, el meu grau de compromís amb el mapa conceptual que acabo d’exposar és molt alt. El defensaria on calgués perquè en el moment present és la idea que tinc com a més correcta.
Tanmateix, estic convençuda que aquest mapa pot canviar. De fet, aprendre és reconstruir conceptes i relacions entre aquest, oi?
Més que mai estic convençuda d’aquest canvi! Ara, a més, sé que es diu canvi conceptual! Tal com el terme de “compromís conceptual” donaria un sentit més profund a la pregunta i per tant implicaria un tipus diferent de resposta.
JONASSEN, D. (2003): “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista”
Vaig tornar a revisar les respostes de l’avaluació inicial i vaig fer unes anotacions informals plasmant les reflexions respecte com les reformularia.
Les comparteixo amb vosaltres!
En color blau hi ha la resposta antiga.
En verd, el comentari actual.
¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
El coneixement tecnològic i científic influeix de manera molt significativa en la societat que els alberga. Cada societat té el seu corpus de coneixements, les seves teories i la seva pròpia tecnologia. Tanmateix, crec que el “progrés” en aquests no ha de perquè garantir el “progrés” en una societat. Entendre que una societat “progressa” (amb tota la connotació positiva i de millora d’aquest concepte) crec que és molt relatiu i, per tant, em resulta una afirmació molt agosarada. Per aquest motiu, em limitaré a afirmar que els canvis tecnològics i científics influeixen, modelen i transformen la societat en la qual tenen lloc.
Crec que hi ha una estreta relació entre CTS, però no vull dir que una fa progressar l’altra perquè crec que això es caure en el determinisme científic. Crec en una retrolaimentació mútua i recíproca.
¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
No crec que la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies sigui garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies. Darrere de la ciència i dels seus coneixements tampoc no hi ha neutralitat ideològica perquè sorgeix d’individus membres d’una societat i d’una determinada ideologia. Podríem dir que la ideologia està implícita en tot allò que fem com a éssers gregaris (membres d’un determinat grup social) que som.
Continuo no creien en la neutralitat ideològica. Al mòdul segon (el de David Jonassen), es diu que “segons Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte. Sabem moltes coses, però mai no podem tenir la certesa de saber-les. Aquesta incertesa només pot modificar-se amb els esforços per saber més sobre el món”. Aquesta inquietud de per conèixer és el motor de la ciència. La frase m’ha encantat i l’adapto al coneixment científic dient que mai tindrem la certesa de que sigui “científic” és a dir, del tot “neutral” ideològicament.
Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.
Crec que aquesta afirmació és, o hauria de ser, evident. La tecnologia és el conjunt de mecanismes, habilitats... que emprem en els nostres processos quotidians per a produir objectes i/o per adaptar el medi que ens envolta a les nostres necessitats, mirant de cobrir-les. Per tant, quan realitzem activitats d’educació apliquem tecnologia i hem de reflexionar sobre quina tecnologia apliquem per tal que reflecteixi, el més fidelment possible, la realitat quotidiana de la societat per a la qual volem educar. Actualment i sempre. Tanmateix, en l’actualitat, l’evolució tecnològica és molt més vertiginosa. Motiu de més per fer aquesta reflexió.
Continuo pensant el mateix, potser encara amb més força i amb més arguments per defensar-ho. És a dir, amb major compromís i càrrega cognitiva.
¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
Suposo que les causes són moltes i molt diverses. Per tant, és impossible aprofundir-ho en una resposta breu. Però jo resumiria aquestes causes en el fenomen de la globalització. La fàcil circulació i contacte d’informació, individus, tecnologia, coneixements, ideologies... Els horitzons del món actual són molt més amplis del que ho havien estat mai i això, a nivell social, comporta una nova manera de fer més dinàmica i mutant.
Partiria de la mateixa hipòtesi, però crec que podria donar més riquesa als meus arguments, en altres paraules, els elements del model de l’argumentació de Toulmin, si es donés el cas, foren més i més complerts.
Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa
Si tecnologia és, com he dit, els mecanismes i les habilitats que emprem en els nostres processos quotidians per a produir objectes i/o per adaptar el medi que ens envolta a les nostres necessitats, mirant de cobrir-les, he de dir que:
Tecnologia educativa són aquelles habilitats i mecanismes que emprem per cobrir la nostra necessitat d’aprendre i la nostra voluntat d’educar.
Els seu objecte d’estudi serà, per tant, aquests mecanismes i habilitats que hom utilitza en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
Aquí si que veig que l’he pifiada! Diria que l’objecte d’estudi no és tant la TE en si mateixa com les avantatges i prestacions que ens pot comportar (per dir-ho d’una manera breu, senzilla i ràpida...)
Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement.
Transmetre un coneixement crec que és un procés de caire més informatiu. Explicar el teorema de Pitàgores (per exemple).
Construir un coneixement crec que és un procés de caire més elaborat i pràctic que requereix major implicació de les dues parts (qui aprèn i qui ensenya). Construir un coneixement podríem dir que requereix d’un “pla estratègic”, amb les conseqüents tècniques per a aprendre i ensenyar. Podria ser un exemple, relacionant-ho amb l’anterior, aplicar el teorema de Pitàgores a situacions teòrico-pràctiques, en la quotidianitat i el context propoer. I fer-ho de manera sistemàtica i intencionada per tal d’anar fent l’aprenent progressivament més autònom en aquesta habilitat.
Crec que ara mateix no em donaria per satisfeta amb aquests exemples. Potser recorreria al que he fet servir a la PAC 2.1. (si el consultor em dóna el vist-i-plau a la PAC ja us el penjaré al blog, ok?)
Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".
Podem relacionar aquesta afirmació amb la resposta anterior. Ja que crec que per a poder construir coneixements, és a dir, per a donar sentit, significativitat i funcionalitat a una idea, cal cercar referents en la quotidianitat i en el dia a dia, o sigui, el nostre context proper. El nostre context és allò que nosaltres coneixem i anem investigant i, per tant, és allò que pretenem fer conèixer i descobrir, per tal que els sigui accessible, a aquells qui eduquem.
No estic gens en desacrod amb el que vaig respondre a principi del semestre. Tot i aicó, després de llegir el mòdul de Jonassen, aquesta resposta em sembla extremadament pobra. Suposa que ara tindria molt més a dir-hi.
Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 8
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 5
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 5
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 2
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 2
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 7
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 5
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 7
(voldria afegir moltes matitzacions....)
Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?
Per ara, el meu grau de compromís amb el mapa conceptual que acabo d’exposar és molt alt. El defensaria on calgués perquè en el moment present és la idea que tinc com a més correcta.
Tanmateix, estic convençuda que aquest mapa pot canviar. De fet, aprendre és reconstruir conceptes i relacions entre aquest, oi?
Més que mai estic convençuda d’aquest canvi! Ara, a més, sé que es diu canvi conceptual! Tal com el terme de “compromís conceptual” donaria un sentit més profund a la pregunta i per tant implicaria un tipus diferent de resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada